Mostrar más

"Der Traum vom Häusschen im Grünen" és un llibre il·lustrat basat en l’autobiografia del meu besavi, Otto Heinrich Zimmermann, nascut el 1887 a Langenberg, Alemanya. El text del llibre, que jo anomeno “autobiografia”, el va escriure el gener de l’any 1943, en plena segona Guerra Mundial, com una retrospectiva de tota la seva vida, perquè la llegíssin els seus fills.
 
A grans trets, el text comença amb la història del seu pare, sastre de professió, que tenia una gran botiga equipada amb el més modern de l’època, amb més de 15 treballadors i aprenents. Aquest negoci, malhauradament, es va veure afectat per una crisi a la regió i va entrar en bancarrota. La situació no va deixar d’empitjorar fins al punt que ell i la seva familia van ser desnonats repetidament.
Amb set anys, el meu besavi Otto, decideix que ha d’aportar ingressos, o si més no, ajudar a la familia a sortir endavant. Ell creu que el més necessari, per començar, és aconseguir carbó, per no passar fred a l’hivern i poder cuinar els aliments. Així doncs, es posa en marxa i se n’adona que allà on carreguen el carbó de la mina als carruatges que el portaran a la ciutat, sempre en queia una mica, que ell recollia i portava a casa. Amb una mica de sort i una gran habilitat pels negocis, que ja demostrava de ben petit, es va fer amic del conductor del carruatge i va aconseguir que aquest deixés anar sempre una mica més de carbó, arribant al punt en que fins i tot podia vendre part del carbó que recollia.
Després de l’èxit en aquest primer negoci de la seva vida desenvolupa altres feines més aviat precàries com la de repartidor de diaris (feina a la que aconsegueix incorporar a la meitat de la seva familia), noi de bolera,...
 
Als 13 anys, el director de l’escola l’expulsa definitivament perquè, com era d’esperar amb tants negocis, a l’escola era impossible seguir el ritme. Per això, el seu pare el porta a cal perruquer perquè aprengui l’ofici. Durant uns quants anys, va passant de perruquer en perruquer, cada un amb una clientela d’un esatus social lleugeramnet superior a l’anterior, fins que el seu cunyat li ofereix una feina a la fàbrica  “Krupp”. Allà té un bon sou i un horari acceptable, però el preocupen la quantitat d’accidents que es produeixen. Estudiant el problema, aconsegueix introduïr una millora a una de les màquines més perilloses reduïnt notablement els accidents aconseguint un sucós ascens. Però després d’un temps va passar l’inevitable, degut a un error humà va perdre un dit, precisament en la màquina que havia millorat. 
 
Durant la recuperació de l’accident entra en contacte amb el senyor Döhrendahl, un amic de la seva mare, botiguer i empresari, ficat als negocis més diversos. Döhrendahl li ofereix ser representat d’un nou producte; un biberó. Gràcies, un altre cop, a la seva habilitat negociadora, aconseguiex vendre un nombre impressionant d’unitats en un sol dia, de manera que no s’ho pensa dos cops i no torna mai a la fàbrica. Aquesta és una decisió que li costarà el recolzament del seu pare, que no pensa que la seva nova feina sigui digna. Durant uns quants anys representa diversos productes, entre ells, màquines d’impressió i una espècie de protectors per evitar el desgast de les sabates, dels que ven patents a tot l’estat. Després d’uns anys, quan ja és un home adinerat, el seu pare se n’adona del seu error i fan les paus. 
 
La culminació de la seva carrera, fins al moment en que escriu el text, comença amb la compra d’una patent a París. Es tracta d’una figura motoritzada que es posava als aparadors per cridar l’atenció dels vianants. Ell crea diverses versions del producte, que lloga a empreses de tot tipus fins que arriba el negoci d’or: una vaca mòbil a tamany real, que després de llogar-la a diverses empreses lleteres, ven a Nestlé per una xifra estratosfèrica.

Tota aquesta història, plena d’èxits, va acompanyada d’una sèrie de reflexions sobre la vida bastant atípiques per l’època. Parla del culte al cos com una cosa necessària per poder ser àgil mentalment. Instisteix en la pràctica d’esport, una bona alimentació i rebutja l’alcohol i el tabac. A més, predica i dóna exemple d’austeritat, vivint sempre amb el mínim malgrat tenir uns quants milions al banc. 
A més, l’època històrica és molt interessant i complexa, ja que viu les dues Guerres Mundials directament (encara que no va al front en cap de les dues, gràcies a la seva astúcia en la primera i segurament gràcies als seus diners en la segona), i més ara que es compleix un segle de la primera.

Mostrar más